diumenge, 17 de novembre del 2013

Santuari de Cabrera

EL santuari de Cabrera està situat al Collsacabra, país de cingleres i salts d'aigua. L'indret on es troba el Santuari, recorda una miqueta a un Tepui, el trobem al capdamunt d'un altiplà que pel vessant oest presenta una bonica cinglera. Tot i que una pista ens permet accedir amb vehicles 4X4 fins al Coll de Bram, el darrer tram, s´ha de pujar superant la cinglera per unes escales de pedra tallades a la roca. Nosaltres però, pujarem des del llogaret de Sant Julià de Cabrera, als peus de la cinglera, agafarem el camí de la Serrica i després baixarem per les escales, per tornar a Sant Julià anirem pel camí més directe que comunica el poble amb el Santuari.


Comarca: Osona.
Accés:  Carretera C-153,  entre Santa Maria de Corcó i Cantonigròs.
Distància: 4.5 quilometres aproximadament.
Desnivell:  356 metres.
Cartografia: El Collsacabra, 1:25.000, editorial Piolet.
                    Aiats-Puigsacalm, 1:15.000. editorial Alpina. 
Època de l'any:L'estiu és l'època menys recomanable, de la resta de l'any, la tardor és un bon moment per gaudir dels colors propis d'aquesta estació.
Recomanacions: El camí de la Serrica és un sender costerut, que en alguns trams està equipat amb graons metàl·lics per superar algun curt tram de cinglera, en cap moment és perillós ni exposat. Només cal posar una miqueta d'atenció al pas de L'Osca, un pas horitzontal en una curta i estreta lleixa de roca, protegida amb un passamà de ferro.

ACCÉS. 
Ens hem de situar a la carretera C-153, entre Santa Maria de Corcó i Cantonigròs, pocs metres després de passar el punt quilomètric 21, trobem un revolt i tot seguit un pont, estem al pont de les Perxes, tot just passat el pont a mà esquerra, surt una pista encimentada i estreta que en poc més de tres quilòmetres ens porta davant l'església de Sant Julià de Cabrera.


Pont de les Perxes, punt on hem de deixar la C-153.




Tres quiulòmetres més i ja hi som.


RUTA.
La nostra ruta comença al prat que hi ha al costat del poble, travesseu un filat, i pel mig del prat agafeu direcció nord, veureu una roca amb una marca de pintura groga i una altra de vermella, a nosaltres ens interessen les vermelles.

Seguim les marques vermelles.

Un cop passat el prat, ens trobem al peu de la muntanya, un pal indicador en confirma el camí, entre boixos comencem a pujar, primer suaument.

Entrem al bosc.

El camí es comença a redreçar, i aviat trobarem el primer tram equipat, unes grapes de ferro a manera d'esglaons, que es repetiran en tots els trams que anirem trobant. Els passos en cap cas són perillosos, ni difícils.

Grapes equipant els passos.

A mitja alçada trobarem un encreuament indicat amb un cartell, nosaltres seguim pujant pel Camí de la Serrica, a la dreta. L'altre camí, indica "per la baga" i seguint-lo aniríem a trobar la pista, que des de Sant Julià porta a sota les escales del Santuari, revoltant tota la muntanya. 

Encreuament.

Seguim la pujada i aviat tornem a trobar alguns passos equipats, amb les mateixes característiques dels que hem fet abans.

Un altre pas equipat.

Ja hem guanyat força desnivell, però encara ens queda una miqueta per acabar la pujada, aprofitem els petits trams amb poc desnivell per reposar. 

Vistes de la cinglera.

Entrarem a la Fageda, això ens indica que ja hem assolit força alçada, i som gairebé del cim de la carena. Una darrera empenta ens porta al Cap del Pla del Prat, aproximadament estem a la mateixa alçada del santuari. 

Entrem a la fageda.

Ara la nostra ruta planeja cap al SE, en sortir de la fageda entrem a un ombrívol bosc d'avets, que dona pas a un parell de clarianes de falguera.

Falguera i avets.

Passarem pel costat de la Font de l'Osca, fa estrany de trobar una font al cim de la serra! Sortirem del bosc i ja gaudirem de la vista del Pla de Cabrera amb l'esglèsia de Santa Maria al damunt.

El pla de cabrera.

Sense perdre desnivell, el camí ens porta damunt el pas de l'Osca, si ens apropem a la punta de la cinglera, el podrem veure als nostres peus. És el punt més estret de la serra, que separa el Pla de Cabrera del Cap del Pla del Prat. Uns metres abans d'arribar a l'extrem de la cinglera, a l'esquerra, hi ha el sender de baixada que ens porta a passar el pas.

Baixem cap al pas de l'Osca.

Primer trobem una lleixa horitzontal de roca, protegida amb un passamà de ferro, aquest és l'únic lloc delicat de la ruta, després baixem cap al punt més estret, on unes grapes de ferro, com les que hem anat trobant pel camí, ajuden a baixar-hi primer, i tornar a pujar després.

Primer tram del pas.

Mirant enrere veiem el pas que hem superat i el Puigsacalm al fons.

Passat aquest tram, trobem un sender a l'esquerra que puja de dret al lloc on hi havia el castell de Cabrera, del que només en queden els vestigis de la base d'una torre, també hi ha una taula d'orientació. El camí de la dreta puja directament al Pla de Cabrera, on ja veiem el Santuari al fons.

Al centre veiem el Pas de L'Osca que hem paasat fa una estona.

Ja som al Santuari.

L'indret on trobem l'església de Santa Maria de Cabrera, era ocupat abans per la capella del castell de Cabrera, aquestes edificacions es van ensorrar en els catastròfics terratrèmols del dos de febrer del 1428. La capella es va reedificar, i l'actual Santuari data del segle XVII, i fou ampliat al segle XVIII. La imatge de marbre, és una còpia de l'original, destruït el 1936.
Per baixar podeu triar entre el camí de les marrades, un bonic camí empedrat que fent giragonses desfà el desnivell fins a la base de la cinglera, on trobem la pista abans esmentada que ve de Sant Julià. Aquest camí comença al costat d'una pedra dreta que hi ha a la banda E del Pla de Cabrera, al davant de l'ermita.


Camí de les marrades.

Nosaltres però, baixarem per les escales, passem pel costat de l'ermita cap al S i seguim el camí que per darrere del santuari, ens porta fins a la punta del Pla.


Part posterior del Santuari.

Som dalt de les escales, tallades a la roca a pic l'any 1952, protegides per una barana ens portaran als peus de la cinglera, al final de la pista que ve de Sant Julià.


Inici de les escales.
 

A mitja baixada.

Un cop a baix som al Coll de Bram, des d'aquest coll podem pujar al pla d'Aiats, on antigament hi havien conreat patates. També podem anar a pujar a l'Agullola de la Tuta, tot passant per les bores d'en Massallera, que són unes profundes esquerdes. També podem baixar cap a la masia d'Aiats i el pont de la Rotllada. Però tot això ho deixem per un altre dia. Per tornar altre cop al poble, ho farem per la ruta més directe, al costat O del coll, surt un sender que seguirem de baixada.

Som al Coll de Bram.

Aquest sender primer es estret i revirat, més endavant es va eixamplant, i esdevé una antiga pista.

Baixant cap a Sant Julià.
  
Quant som a baix el camí planeja, trobem un encreuament amb un pal de fusta amb el símbol de les rutes per BTT, agafem la pista de l'esquerra que ben aviat surt del bosc, i ens porta al prat on hem començat la ruta.


Ja som a baix.



Comença la tardor, i el dia ja s'ercurça! Al fons el Montseny.







PLÀNOL.

 
 


ELS TERRATRÈMOLS DEL SEGLE XV.
Tot sovint caminant per les nostres muntanyes trobem restes de castells al costat d'una ermita, i considerant els molts conflictes que ha patit el nostre país, tenim tendènci a pensar que el responsable de la destrucció d'aquestes construccions ha estat alguna confrontació bèl·lica. En alguns casos ben segur que és així, però en molts indrets, els responsables d'aquesta destrucció, són els terratrèmols que sotraguejaran Catalunya durant el segle XV.
El dia dos de febrer de 1428 es van produir dos terratrèmols de gran magnitud (entre V i IX a l'escala EMS-98) en molt poc temps, el primer a les 8 del matí, i el segon a 2/4 de 9, l'epicentre estava situat a Camprodon, on es van produir els danys més importants, però el seu impacte es va deixar sentir fins a 300 quilòmetres de distància, a Barcelona, hi ha notícies que a Santa Maria del Mar va caure la rosassa del temple i va matar diverses persones. En total a Catalunya varen morir unes 1000 persones.
A l'indret on ens trobem nosaltres, aquests dos moviments sísmics són els responsables de l'ensorrament del castell de Cabrera, i de la capella de Santa Maria de Cabrera. Com va succeir en altres indrets, només es va refer la capella, possiblement en aquella època alguns castells, recordem que de vegades un castell és una torre i poca cosa més, ja havien perdut la seva raó de ser, i no es van reconstruir.
Un any abans, el 1427, ja s'havien produït diversos terratrèmols, van començar el mes de març, i es van perllongar durant l'abril, el maig i fins al juny. Tot i que de menor intensitat, varen ser molt nombrosos i afectaren bàsicament les comarques de la Selva, Garrotxa, i part del Gironès

Mapa d'afectació dels terratrèmols del dos de febrer de 1428,
la fletxa indica la ubicació de l'indret de Sant Julià de Cabrera,
on se situa l'església de Santa Maria de Cabrera.

El darrer moviment sísmic del segle XV, va tenir lloc el 25 de maig de 1448, i afectà bàsicament les comarques del Vallés. També és el responsable d'enderrocar diversos castells com el del Papiol, Sentmenat, Montornès, Llinars...i també provocar víctimes humanes.

L'escala EMS-98 (escala macrosísmica europea), és la referència per mesurar la intensitat d'un moviment sísmic emprada a Europa, es va fer pública l'any 1998. A diferència d'altres escales que mesuren l'energia sísmica alliberada pel terratrèmol, la EMS-98 indica el nivell d'afectació que poden notar persones, objectes o edificis. Consta de 12 nivells, indicats amb números romans, on el I correspon a un moviment inapreciable, fins a arribar a la màxima destrucció indicada pel XII.  


Fonts:
-Els terratrèmols dels segles XIV i XV a Catalunya. C. Olivera, E. Redondo,
  J. Lambert,A.Riera Melis i A. Roca. Institut cartogràfic de Catalunya.
-Vies Ferrades, volum I. Pep Mayolas i Miquel Soro. Editorial alpina.
-http://sismic2.iec.cat/education/altres/grandaria_dels terratremols.pdf
-http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/11/santa-maria-de-cabrera-la-mola-del.html




 

2 comentaris: