LA FONT DEL TEIX i COVA LLÒBREGA.

Passejada que ens permet visitar la Teixeda de Cosp, el refugi de la Font del teix, la Font del Teix i la Cova Llòbrega. Una ruta complerta i curta amb una mica de tot.
 
Comarca: Ribera d'Ebre. 
Accés: Per Rasquera o el Perelló.
Distància: 4 quilometres escassos.
Desnivell: 230 metres aproximadament.
Cartografia: Cardó-Rasquera E:25.000, editorial Piolet.
Època de l'any: Pot-ser cal evitar els mesos més calorosos, o en tot cas anar-hi a la tarda quant el sol no ja no escalfa tant.
Recomanacions: Atenció grans i petits amb els teixos, gairebé tot l'arbre es molt tòxic, millor no tocar-los. Ruta apta per tota la família.

ACCÉS:

Hem d'agafar la carretera TV-3022, si l'agafem des del Perelló, una mica desprès del quilometre 16,5, hem de parar atenció a un trencall a ma esquerra, on comença la pista que ens portarà fins a l'inici de la caminada. Seguim aquesta pista asfaltada fins al Coll de Monredons, on acaba l'asfalt; si teniu un cotxe molt baix haureu de començar a caminar en aquest punt, allargant l'excursió un parell de quilometres en total, sinó podeu seguir amb el vehicle fins a la font de Mùrria, però aneu en compte si ha plogut, la pista es argilosa i podeu relliscar. Podem aparcar el cotxe al costat de la Font de la Múrria.

RUTA.

Comencem a caminar passant per davant de la Font, i deixant una bassa a mà dreta, a uns 100 metres el corriol es bifurca, agafarem el brancall de la esquerra, comença la pujada i aviat trobem els primers teixos.

Pal indicador als 100 metres de la Font de la Múrria, agafem el corriol de l'esquerra.

Primers teixos de la Teixeda de Cosp.

El corriol aviat entra al bosc, es la Teixeda de Cosp, tot i que els teixos no solen formar boscos, en aquest indret hi ha uns 200 teixos centenaris, que miraculosament s'han salvat de dos importants incendis, el més recent el maig del 2012. Seguim pujant fent marrades, travessem dues vegades la meteixa tartera, sortim del fosc i fem la darrera pujada fins a trobar el refugi, arrecerat sota un esperó rocós.

Refgi de la Font del Teix

Es un refugi petitó, amb llar de foc, taula i bancs de fusta, però sense espai per dormir, que no sigui el mateix terra, està en molt bon estat, i fin i tot hi ha un lavabo a la part del darrera. No gaire lluny del refugi hi ha un altre pal indicador on seguirem la direcció de la Font del Teix, el camí puja suaument, i en uns 250 metres ens porta a la Font del Teix, dita així perquè hi ha un gran teix en aquest indret. La font està molt ben arranjada, amb abeuradors pel bestiar, una taula amb bancs de pedra i una mina d'aigua amb el sostre ple d'aranyes.

Font del Teix.

La mina de la font, atenció amb les aranyes!.

El Refugi vist  des de la Font.

Tenim la Cova Llòbrega molt aprop, seguim el mateix camí que segueix pujant una mica, i arribem a la raconada on es troba la Cova, depenent del lloc on mirem l'entrada de la cova, podem veure la silueta d'una cara! 

Cova Llòbrega.

La Cova no te gaire profunditat, sembla ser que es feia, o es fa servir de corral per guardar-hi el remat, així ho confirma l'aroma de la cova i la catifa de fems, pareu atenció amb alguna de les prominències rocoses que sobresurten de la pared per no donar-hi un cop de cap.

Per tornar al cotxe desfem el mateix camí.

Interior de la Cova.

El Camí que hem seguit fins aquí segueix amunt i podríem arribar fins al cim de la Serra de Cardó, la Creu de Santos de 943 metres, però ens queda força lluny encara. Com es sol dir: això es una altra història. Malauradament tot el camí que tindriem per davant va quedar devastat pel esgarrifós incendi del maig del 2012.

Quina tristor veure la muntanya cremada!

PLÀNOL.

Teix
Taxus baccata 

És una conífera que pot créixer fins a 10 o 20 m, excepcionalment 28. Té un tronc marró gruixut que pot arribar als 4 m de diàmetre. El seu creixement és lent però pot arribar a viure 4000 anys. Les fulles, lanceolades, primes i de to verd fosc, mesuren 1-4 cm de llarg per 2-3 mm d'ample i s'agrupen espiralment sobre el peduncle.
El teix és una gimnosperma de la família de les taxàcies, família que compren al voltant de 20 espècies, totes elles a l´hemisferi boreal, menys una a l´illa de Nova Caledònia.
Al Principat, viu des de l'estatge montà fins al subalpí, a les torrenteres i als cingles ombrívols, altituds del ordre dels 800-1.100 m. No forma mai boscos; rar a les Illes Balears. A Tarragona, els teixos estan molt ben representats i als boscos de Poblet, Montsant, Cardó, Rasquera o dels Ports, són prou abundants, amb exemplars únics a Catalunya i inclús a tot l´Estat, encara que a Girona hi ha exemplars coneguts per la seva singularitat.
El teix viu en qualsevol tipus de sòl, encara que millor en els calcaris, però sempre en llocs fresquívols, humits i de sòl profund, normalment en barrancs i fondalades de muntanya. Resisteix bé el fred i requereix un cert grau mínim d´humitat en l´ambient i en el sòl. És freqüent company d´aurons, grèvols i d´altres espècies d´anàlogues exigències.

Aquest embolcall vermell es l'única part que no es tòxica.

Tant a les arrels com a les branques, a les fulles i a les llavors del teix hi ha un principi actiu, un alcaloide, dit taxina, que es metzinós per a l'home i per a la majoria dels animals. L'Única part de l'arbre que no conté taxina és embolcall carnós de color roig que envolta la llavor i que s'anomena aril.
La seva fusta es dura compacta i resistent, els romans ja en feien llances, a l'edat mitjana s'hi feien arcs, també s'hi feien eixos de carros, naus i també mobles. La seva explotació i el lent creixement a fet minvar molt les poblacions de teixos i ara es un arbre en retrocés i perill d'extinció.

Es creu que l'arbre més vell d'Europa es el Teix de Fortingall, es troba en un pati al poble de Fortingall, a la regió de Perthshire, a Escòcia, aquest arbre te una antiguitat de 2000 anys.

Per els Celtes era un arbre sagrat, i en la seva escorça i gravaven formules i rituals, els druides en feien bastons màgics amb la seva fusta. I així com en els cementiris cristians hi solem trobar xiprers, a Irlanda hi solen haver teixos.


Fonts:
-Wikipedia-Català, Teix.
-Guia d'arbres dels Països Catalans. Ramon Pascual.
 KAPEL,SA.
-http://runes-savies.blogspot.com.es
-http://amicsarbres.blogspot.com