El Dolmen de Can Boquet i el seu entorn.

Passejada per la zona de Can Boquet a la Serralada litoral, on podrem veure el dolmen de Can Boquet, anomenat també la Roca d'en Toni, i varis amuntegaments de roques, molt comuns a tota la serralada litoral. Visitarem Els Recers, la cova d'en Joan, la Roca (o cova) de la Granota i la Cova d'en Pau. Tot i dir-ne coves, no ho son, els amuntegaments de roques de forma natural han deixat cavitats, que durant el neolític es van utilitzar com a sepulcres.

Comarca: El Maresme
Accés: Per Vilssar de dalt i també per La Roca del Vallés.
Distància: Poc més de dos quilometres.
Desnivell: 40 metres.
Cartografia: Parc de la Serralada Litoral. E:25.000. Editorial Alpina.
Època de l'any: Tot l'any, a l'estiu evitar les hores de més insolació.
Recomanacions: Ruta molt curta per tota la Família. En aquesta zona hi solen haver molts escaladors, que  aprofiten aquests amuntegaments de roques per fer "boulder".

ACCÉS:

Des de Villassar de dalt, sortint del nucli pel carrer Angel Guimerà, i pujant per la pista del camí de la costa fins a l'aparcament que hi ha al mateix Dolmen de Can Boquet. També hi podeu accedir pel Coll de Sant Bartomeu, entre La Roca del Vallés i Orrius, en aquest cas heu de fer força tros de pista de terra, però sol estar sempre en bon estat.

RUTA .

Dolmen de Can Boquet o Roca d'en Toni, punt d'inici de la passejada.

Situats a L'aparcament del Dolmen de Can Boquet, prenem la pista en direcció sud cap a Can Boquet, als 150 metres agafem una pista que ens surt a l'esquerra i la seguim fins el primer trencall, on ara prenem la pista de la dreta que seguirem uns 150 metres fins un nou trencall. En aquest punt fem una variant d'anada i tornada per visitar Els Recers, agafem dons la pista de la dreta que aviat surt a un camp, hem de seguir pel marge del camp, deixant-lo a la dreta, just quant tornem a entrar al bosc, hem de parar atenció a la nostra esquerra per que ja hi som. Estem a la part alta dels Recers.

Els Recers, anomenats també castell de Pedra o rocs de Can Boquet.

Preneu-vos temps per recórrer tot els racons, podeu emular als escaladors i grimpar una miqueta, i a la part inferior arrossegueu-vos cap dins d'una mena de cova que hi ha a la base d'un dels blocs.

Part inferior dels Recers

 Ara podeu baixar fins la Cova d'en Pau, situats als recers, preneu direcció SE, a la dreta dels Recers mirant a mar, i baixeu cap avall uns 35 metres de distància. Es molt més petit que els Recers, però també es curiós!

Un cop vist tot, torneu pel mateix camí fins al trencall que donava accés al camp. Ara seguiu per la pista principal, Peró enseguida la pista fa un revol de 180 graus per anar cap a una casa, just  a la meitat de la corba baixeu per un corriol, seguiu-lo sense fer cas dels trencall que trobeu a dreta o esquerra, en uns 300 metres arribareu a la clariana de bosc on hi ha la Roca de la Granota.

Roca de la Garnota vista pel darrera.

Per tornar només ens queda desfer el camí per on hem vingut, però abans encara podem visitar la Cova d'en Pau, per fer-ho tornem sobre les nostres passes, i a uns 110 metres de la Roca de la Granota hem de localitzar un corriol poc marcat a mà dreta que s'enfila uns 50 metres fins a un planell arbrat, on es localitza la Cova d'en pau i altres blocs de grans dimensions. Un cop vist tornem a l'aparcament pel mateix camí que hem fet per venir.

 

Bloc de pedra de la Cova d'en Pau.

Tots els indrets que hem visitat varem ser enterrament al Neolític i durant les seves excavacions s'hi van trobar restes arqueològiques (puntes de sageta, ganivets de sílex, restes de ceràmica,i restes del individus enterrats). Aquests jaciments no van ser descoberts i excavats fins a 1950 en que Pau Ubach va descobrir la Cova que porta el seu nom i la Roca de la Granota, també aquest any es varen excavar els Recers. L'any 1978 en Joan Pujol va descobrir la Cova que també porta el seu nom.

PLÀNOL.

DOLMEN

La paraula dolmen prové probablement del bretó "tol" (taula) "men" pedra, a Catalunya hi ha indrets on els anomenen arques. El llegendari Europeu lliga la seva existència a la mà dels gegants, a Catalunya es solen relacionar amb els "moros". El seu origen real es remuntà a entre 5000 i 1100 anys abans de la nostra era, i son construccions funeràries, que bàsicament constaven d'una cambra construïda amb grans lloses de pedra, anomenades ortòstats,  col·locades verticalment, cobertes per altres lloses, aquests dolmens s'anomenen "Cista", en altres s'hi va construir un corredor també fet de lloses per accedir al seu interior, aquests s'anomenen "dolmen de corredor", a Catalunya hi ha un tipus de dolmen anomenat "de galeria Catalana", la seva peculiaritat es que el corredor es més baix i estret que la cambra funerària. Tot el conjunt es cobria de terra i pedres formant un monticle anomenat túmul, i al seu voltant hi posaven un cercle de pedres, anomenat cromlec. A dins s'hi podien encabir un o varis individus, segons la mida de la cambra, i al corredor s'hi deixava L'aixovar (pertinences, armes i ofrenes), desprès es segellava tot el conjunt i només era visible el túmul.

Dolmen de Llanera

Al municipi de Torà, a l'antic nucli de Llanera a la comarca de la Segarra, hi ha el que possiblement es el dolmen més gran i ben conservat de Catalunya. Es conserva el túmul, de 24 metres de diàmetre, i tota la cambra coberta, te nou metres de llargada el seu interior, les lloses laterals (ortòstats) pesen aproximadament 5 tones,  ha donat una datació de 2.250 a.c. També se'l coneix amb el nom de torre dels Moros o dolmen de la Vila.
Altres exemples remarcables son el dolmen de la Cova d'en daina a Romanya de la Selva al baix Empordà, i el dolmen de la Creu d'en Cobertella a roses (Alt Empordà).
A la població malaguenya d'Antequera hi ha tres dels dòlmens més grans d'Europa i en un estat de conservació magnífic. Si aneu per aquelles terres aprofiteu per visitar-los, son impressionants!
Es creu que a Europa hi ha aproximadament uns 50.000 dòlmens.



Fonts:
-Parc de la Serralada Litoral. Adrià Triquell i Salomé. Editorial Piolet.
-http://www.turismellobregos.cat/dolmen-de-llanera/
-http://ca.wikipedia.org/wiki/Dolmen

  

LA FONT DEL TEIX i COVA LLÒBREGA.

Passejada que ens permet visitar la Teixeda de Cosp, el refugi de la Font del teix, la Font del Teix i la Cova Llòbrega. Una ruta complerta i curta amb una mica de tot.
 
Comarca: Ribera d'Ebre. 
Accés: Per Rasquera o el Perelló.
Distància: 4 quilometres escassos.
Desnivell: 230 metres aproximadament.
Cartografia: Cardó-Rasquera E:25.000, editorial Piolet.
Època de l'any: Pot-ser cal evitar els mesos més calorosos, o en tot cas anar-hi a la tarda quant el sol no ja no escalfa tant.
Recomanacions: Atenció grans i petits amb els teixos, gairebé tot l'arbre es molt tòxic, millor no tocar-los. Ruta apta per tota la família.

ACCÉS:

Hem d'agafar la carretera TV-3022, si l'agafem des del Perelló, una mica desprès del quilometre 16,5, hem de parar atenció a un trencall a ma esquerra, on comença la pista que ens portarà fins a l'inici de la caminada. Seguim aquesta pista asfaltada fins al Coll de Monredons, on acaba l'asfalt; si teniu un cotxe molt baix haureu de començar a caminar en aquest punt, allargant l'excursió un parell de quilometres en total, sinó podeu seguir amb el vehicle fins a la font de Mùrria, però aneu en compte si ha plogut, la pista es argilosa i podeu relliscar. Podem aparcar el cotxe al costat de la Font de la Múrria.

RUTA.

Comencem a caminar passant per davant de la Font, i deixant una bassa a mà dreta, a uns 100 metres el corriol es bifurca, agafarem el brancall de la esquerra, comença la pujada i aviat trobem els primers teixos.

Pal indicador als 100 metres de la Font de la Múrria, agafem el corriol de l'esquerra.

Primers teixos de la Teixeda de Cosp.

El corriol aviat entra al bosc, es la Teixeda de Cosp, tot i que els teixos no solen formar boscos, en aquest indret hi ha uns 200 teixos centenaris, que miraculosament s'han salvat de dos importants incendis, el més recent el maig del 2012. Seguim pujant fent marrades, travessem dues vegades la meteixa tartera, sortim del fosc i fem la darrera pujada fins a trobar el refugi, arrecerat sota un esperó rocós.

Refgi de la Font del Teix

Es un refugi petitó, amb llar de foc, taula i bancs de fusta, però sense espai per dormir, que no sigui el mateix terra, està en molt bon estat, i fin i tot hi ha un lavabo a la part del darrera. No gaire lluny del refugi hi ha un altre pal indicador on seguirem la direcció de la Font del Teix, el camí puja suaument, i en uns 250 metres ens porta a la Font del Teix, dita així perquè hi ha un gran teix en aquest indret. La font està molt ben arranjada, amb abeuradors pel bestiar, una taula amb bancs de pedra i una mina d'aigua amb el sostre ple d'aranyes.

Font del Teix.

La mina de la font, atenció amb les aranyes!.

El Refugi vist  des de la Font.

Tenim la Cova Llòbrega molt aprop, seguim el mateix camí que segueix pujant una mica, i arribem a la raconada on es troba la Cova, depenent del lloc on mirem l'entrada de la cova, podem veure la silueta d'una cara! 

Cova Llòbrega.

La Cova no te gaire profunditat, sembla ser que es feia, o es fa servir de corral per guardar-hi el remat, així ho confirma l'aroma de la cova i la catifa de fems, pareu atenció amb alguna de les prominències rocoses que sobresurten de la pared per no donar-hi un cop de cap.

Per tornar al cotxe desfem el mateix camí.

Interior de la Cova.

El Camí que hem seguit fins aquí segueix amunt i podríem arribar fins al cim de la Serra de Cardó, la Creu de Santos de 943 metres, però ens queda força lluny encara. Com es sol dir: això es una altra història. Malauradament tot el camí que tindriem per davant va quedar devastat pel esgarrifós incendi del maig del 2012.

Quina tristor veure la muntanya cremada!

PLÀNOL.

Teix
Taxus baccata 

És una conífera que pot créixer fins a 10 o 20 m, excepcionalment 28. Té un tronc marró gruixut que pot arribar als 4 m de diàmetre. El seu creixement és lent però pot arribar a viure 4000 anys. Les fulles, lanceolades, primes i de to verd fosc, mesuren 1-4 cm de llarg per 2-3 mm d'ample i s'agrupen espiralment sobre el peduncle.
El teix és una gimnosperma de la família de les taxàcies, família que compren al voltant de 20 espècies, totes elles a l´hemisferi boreal, menys una a l´illa de Nova Caledònia.
Al Principat, viu des de l'estatge montà fins al subalpí, a les torrenteres i als cingles ombrívols, altituds del ordre dels 800-1.100 m. No forma mai boscos; rar a les Illes Balears. A Tarragona, els teixos estan molt ben representats i als boscos de Poblet, Montsant, Cardó, Rasquera o dels Ports, són prou abundants, amb exemplars únics a Catalunya i inclús a tot l´Estat, encara que a Girona hi ha exemplars coneguts per la seva singularitat.
El teix viu en qualsevol tipus de sòl, encara que millor en els calcaris, però sempre en llocs fresquívols, humits i de sòl profund, normalment en barrancs i fondalades de muntanya. Resisteix bé el fred i requereix un cert grau mínim d´humitat en l´ambient i en el sòl. És freqüent company d´aurons, grèvols i d´altres espècies d´anàlogues exigències.

Aquest embolcall vermell es l'única part que no es tòxica.

Tant a les arrels com a les branques, a les fulles i a les llavors del teix hi ha un principi actiu, un alcaloide, dit taxina, que es metzinós per a l'home i per a la majoria dels animals. L'Única part de l'arbre que no conté taxina és embolcall carnós de color roig que envolta la llavor i que s'anomena aril.
La seva fusta es dura compacta i resistent, els romans ja en feien llances, a l'edat mitjana s'hi feien arcs, també s'hi feien eixos de carros, naus i també mobles. La seva explotació i el lent creixement a fet minvar molt les poblacions de teixos i ara es un arbre en retrocés i perill d'extinció.

Es creu que l'arbre més vell d'Europa es el Teix de Fortingall, es troba en un pati al poble de Fortingall, a la regió de Perthshire, a Escòcia, aquest arbre te una antiguitat de 2000 anys.

Per els Celtes era un arbre sagrat, i en la seva escorça i gravaven formules i rituals, els druides en feien bastons màgics amb la seva fusta. I així com en els cementiris cristians hi solem trobar xiprers, a Irlanda hi solen haver teixos.


Fonts:
-Wikipedia-Català, Teix.
-Guia d'arbres dels Països Catalans. Ramon Pascual.
 KAPEL,SA.
-http://runes-savies.blogspot.com.es
-http://amicsarbres.blogspot.com